I si em faig un pírcing al nas o a l'orella? O, millor, un tatuatge a la cama o a l'esquena? Des de l'inici dels temps, els éssers humans s'han decorat el cos per identificar-se amb una tribu o amb un grup social. Avui, els pírcings i tatuatges han oblidat aquest origen marginal i s'han convertit en tota una moda, i estrelles del rock i esportistes exhibeixen els cossos estampats amb tota mena de joies i filigranes. Aquest corrent estètic s'ha popularitzat tant que de vegades oblidem que també té riscos. Si et balla pel cap decorar-te la pell, primer de tot, has de tenir molt clar què vols fer-te, a quina part del cas i qui t'ho farà.
PER SEMPRE
Si tries fer-te un tatuatge, has de saber que consisteix a decorar-se la pell mitjançant petites puncions amb agulles. Els tattoos són per sempre i fan mal. Però hi ha altres maneres de lluir sense patir i amb l'avantatge afegit que aquests altres tatuatges se'n van. La pregunta que t'has de fer és: aquest dibuix em continuarà agradant d'aquí a trenta anys?
Apart dels coneguts tatuatges amb adhesius, que es van esborrant tots sols, hi ha els tatuatges solars (consisteixen a col·locar sobre la pell una làmina amb el dibuix triat, quan li toca el sol es calca i dura mentre estàs bronzejat) i l'alquena. Aquesta última tècnica s'aplica amb colorants, no s'infiltra sota la pell i desapareix al cap de quinze dies.
En canvi, els pírcings són un altre món. Consisteixen a subjectar-se joies al cos atravessant la pell, les mucoses o altres teixits corporals. Els experts en salut desaconsellen aquesta pràctica a la llengua, a la paret nasal, al lòbul de l'orella, a la cella i a les zones genitals, perquè són zones anatòmiques molt delicades i amb un alt risc d'infecció.
DESACONSELLAT
Tampoc no és recomanable fer-se tatuatges ni a la cara, ni al cap, ni, en el cas de les noies que vulguin ser mares, a la zona baixa de l'esquena. Un tatuatge en aquesta àrea del cos impedeix que s'injecti l'anestèsia epidural durant un part pel risc que els pigments s'introdueixin a la via medul·lar.
Quan ens fem un pírcing o un tatuatge estem assumint un risc per a la nostra salut, perquè podem contreure infeccions locals o generalitzades, com ara l'hepatitis B i C o el virus de la sida. Altres anomalies poden ser una cicatriu exagerada o patir una hemorràgia cutània. Per evitar-ho, és molt important assegurar-nos que anem a un centre autoritzat i que aquest compleix totes les mesures higièniques i sanitàries, tant pel que fa a les instal·lacions com al material que utilitza.
TRIAR EL PROFESSIONAL
Per tenir la certesa que som en mans d'un professional, hem de comprovar que al local on som hi ha exposat, en un lloc visible, un certificat acreditatiu. Abans de la intervenció, ens han de donar informació per escrit dels riscos, de les cures que hem de seguir i de les contraindicacions, i hem de signar un escrit que es diu "Consentiment informat". D'altra banda, si som menors de 16 anys, hem de tenir l'autorització dels pares o els tutors.
Fonts de la Generalitat també adverteixen de la responsabilitat que assumeix l'usuari amb les cures posteriors. Si volem que el pírcing i el tattoo cicatritzin bé, cal que seguim els consells que ens dóna el professional, com ara moure's el pírcing dos cops al dia, no banyar-se a la piscina ni al mar fins que la perforació no estigui ben cicatritzada, evitar el sol i posar-se cremes. Sens dubte, l'estiu és l'estació de l'any més adient per mostrar el nostre cos, però no és la més recomanada per fer-se un tatuatge o un pírcing. Val més esperar que torni el fred.
Font: Revista Tardor 2010 jove.cat
