Un pintor.
Dibuixa, dibuixa i dibuixa.
Al paper, a les parets, al terra. Això és el que es troba l'espectador, aquest home que pinta.
Amb llapis, rotuladors.
I sempre tres personatges.
A qualsevol lloc i amb qualsevol cosa, intenta que els seus dibuixos prenguin vida. Ell sap que
es pot aconseguir i ho voldrà mostrar al públic que avui ha vingut a veure'l.
Sap com animar-los, té el tapís que ho aconsegueix, però al prendre vida, els personatges
tenen la llibertat per decidir. Per tant, tot és imprevisible, tot esdevé únic i del moment.
La llibertat i el moviment dels personatges -els reals i els dibuixats- girarà entorn de les seves
relacions i els sentiments que generen aquestes. Es crearan històries senzilles que
remarcaran la complexitat de les relacions i de cadascun dels personatges. Les històries
venen marcades per conflictes, la seva solució i la indeterminació de qui els ha generat i
solucionat.
Avorrim els tòpics (bons que només fan coses bones i dolents que només fan coses
dolentes). Parlarem de la mort, les relacions de poder, l’amistat, la realitat, la ficció.
