Hola!
Em dic Irina Carnicero Moreno, tinc 18 anys i visc a Malgrat de Mar des del
2009. Fa poc, em vaig adonar que Malgrat era el meu poble - tot i haver viscut
en dos més de diferents -perquè és en el que, després de diverses mudances,
m’hi he trobat a gust, en el que he passat l’etapa que més ha definit qui sóc
ara – l’adolescència - i en el que hi viu gran part de la meva família. Avui
dia, puc dir que em sento profundament malgratenca.
Quan
vaig néixer vaig viure a Malgrat amb els pares fins els tres mesos, llavors ens
vam traslladar a Palafolls. Allà hi vaig passar la meva infància i era on hi
tenia tots els meus amics, però en aquell moment van començar els canvis
repetitius de casa. No arribava mai a habituar-me.Durant un temps vaig estar
anant a l’escola a Palafolls però viva a Blanes, i em sentia lluny de les meves
amigues. Encara que m’ajudava que quedés sovint amb les meves amigues de
Malgrat, veïnes de la meva iaia. Ella viu al Carrer Montnegre i puc dir que sóc
una de les nenes que havíem de donar tota la volta al Parc Francesc Macià per
poder entrar-hi.
Sembla que parli de fa molt de temps, perquè ara es pot entrar
per tres llocs, però era divertit.
Per
sort, aviat vaig tornar a Malgrat, que es va anar convertint en la meva llar.
Quan vaig canviar d’escola em sentia estranya i sola perquè no coneixia ningú,
però mica en mica vaig començar a fer amistats. Després vaig fer la gran passa:
canviar de poble, un altre cop. Tot i que, la veritat, no coneixia gairebé
ningú a Blanes i no va ser tant dur. El que em va costar va ser acostumar-me a
la nova casa. El fet queels tiets, els avis i les meves amigues visquessin a
Malgrat em va fer més suportable el mal tràngol, perquè cada vegada m’apropaven
més al poble. Si sóc sincera, ara no em veig en un altre poble que no sigui
Malgrat. M’hi trobo molt bé, una sensació que no tenia des que vaig deixar
Palafolls.
El
que més m’agrada del meu poble és la seva gent, perquè hi tinc els meus, i el
seu paisatge. Poder donar un tomb pel centre, pel passeig o anar a caminar per
la platja, a Santa Rita o al Turó d’en Serra amb companyia o amb una mica de
música són de les coses més relaxants que es poden fer aquí. Les vistes són
maquíssimes i m’ajuden a evadir-me de tot el que m’envolta durant una estona.
A
hores d’ara, miro enrere i m’adono que les experiències més importants de la
meva vida les he passades aquí. Anar al parc amb les amigues a jugar al pica
paret, les sardanes dels diumenges a l’estiu a la Plaça de la Barretina, entrar
a un col·legi nou, conèixer la meva millor amiga, assistir als deliciosos
sopars familiars a ca la iaia, la comunió de la meva cosina petita, la graduació
de l’institut, l’apertura del bar de la meva mare, les gimcanes nocturnes de
l’agost de les que acabem fetes unes porquetes amb les amigues, les nits de
barraques amb elles, la graduació del Batxillerat, trobar l’amor, viure els
últims dies del meu avi, la meva primera feina... I més moments inoblidables
que no podré repetir.
Malgrat
de Mar és un poble al què em sento arrelada, en el que hi he fet vida, que m’ha
marcat i ara me n’adono.Aquest poble m’ha fet sentir com una més i ara sóc
part d’ell. Per això m’agradaria ser la seva representant,
la pubilla de Malgrat de Mar.
