La relació entre el consum de cànnabis i la psicosi continua essent un tema important de discussió actualment, atesa l'alta prevalença del consum d'aquesta substància i la gravetat clínica de la psicosi.
Els coneixements actuals sobre el tema permeten afirmar:
a) que al intoxicació aguda per cànnabis pot desencadenar símptomes psicòtics com ara idees paranoides o despersonalització;
b) que consumir cànnabis pot provocar psicosis induïdes de curta durada que remeten amb l'abstinència prolongada;
c) que el consum de cànnabis està molt estès entre les persones amb trastorns mentals greus com ara l'esquizofrènia.
Alhora, els resultats de vàries revisions sistemàtiques d'estudis sobre consum de cànnabis i psicosi apunten que el seu consum pot augmentar entre dues i tres vegades el risc d'aparició de psicosi al llarg de la vida. A més, l'inici precoç del consum de cànnabis s'associaria amb un major risc de psicosi.
Tanmateix, hi ha dubtes sobre si la relació observada entre cànnabis i psicosi pot ser deguda a la presència de factors de confusió no controlats. Dit d'una altra manera: si es deu a deficiències metodològiques en els estudis. De fet, un estudi de metanàlisi recent va trobar que un cop controlats diversos aspectes metodològics, la relació entre consum de cànnabis i psicosi sovint es veia reduïda d'una manera important. Una via per ajudar a resoldre aquest entramat són els estudis amb germans (bessons i no bessons). Això permet dur a terme estudis quasi experimentals tot mantenint sota control diversos factors de confusió. Així, en aquesta mena d'estudis, és redueix la probabilitat de que les diferències observades entre germans siguin imputables a factors genètics o ambientals.
Un equip d'investigadors australians (McGrath, Welham et al., 2010) han examinat mitjançant un estudi amb parelles de germans la relació entre cànnabis i psicosi. La lògica de l'estudi va consistir en estudiar la relació entre el consum d'aquesta substància i diferents variables relacionades amb la psicosi, en una cohort de persones nascudes entre 1981 i 1984 i examinar després si les relacions observades persistien en estudiar els germans aparellats de la cohort. Els participants van ser estudiats al cap de 5, 14 i 21 anys d'iniciar-se l'estudi, aconseguint al tercer seguiment recollir dades de 3.801 persones (53% de la població inicial), entre les quals hi havia 228 parelles de germans amb una diferència d'edat màxima de quatre anys entre ells. Les variables que es van considerar en l'estudi van incloure el sexe, l'edat, els antecedents de malaltia mental en els pares, l'edat d'inici del consum de cànnabis, la seva duració en anys, i tres mesures relacionades amb la psicosi: una entrevista diagnòstica per ordinador, un qüestionari d'experiència d'il·lusions i la presència d'al·lucinacions visuals o auditives al llarg de la vida.
Els resultats d'aquest estudi indiquen que a major duració del consum de cànnabis més indicadors positius per a diferents variables relacionades amb la psicosi. A més, l'estudi mostra per primera vegada, que la relació anterior es manté en estudiar les parelles de germans, veient-se reduïda la probabilitat de que la relació observada es degui a factors genètics o ambientals no controlats. Comparat amb els subjectes que mai havien consumit cànnabis, els que ho havien fet durant sis anys o més tenien el doble de probabilitats de presentar una psicosi. En síntesi, aquest estudi:
a) troba relació entre la duració del consum i les puntuacions en diferents variables relacionades amb la psicosi,
b) evidencia la complexitat de la relació entre psicosi i consum de cànnabis, atès que els subjectes amb símptomes psicòtics en edats molt joves tenen també més probabilitats de reportar consum de cànnabis en edats més joves;
c) aporta major suport empíric a la hipòtesi que el consum precoç de cànnabis suposa un factor de risc per presentar símptomes relacionats amb la psicosi en els primers anys de l'edat adulta.
